A voltes amb l’espai rural: un món que ja s’ha acabat?

Destacades

Us enllacem un interessant article de Gregorio Morán, publicat a La Vanguardia al voltant de la desaparició del món rural: http://www.almendron.com/tribuna/40732/mundos-extintos-m-corona-1/

Anuncis

Un taller pràctic, actiu… i diabòlic

El Servei d’Activitats Socioculturals (SASC) de la Universitat Jaume I de Castelló programa el taller Complejidad, Caos y Metamorfosis. Taller introductorio al pensamiento complejo.

Amb la coordinació de Francisco Marco, aquest taller –pràctic, diabòlic i actiu– pretén entrar en contacte amb els elements fonamentals del pensament complex, iniciar un procés d’interpretació de la realitat humana i social des de la perspectiva de la complexitat, i caracteritzar l’entorn comunitari des de la mirada complexa.

El taller utilitzarà textos breus. A més, en la primera sessió s’analitzarà la pel·lícula ‘Midnight in Paris’ de Woody Allen, que caldrà haver visionat prèviament.

Teniu tota la informació sobre el curs ací.

 

Elefants polítics

Fent una ullada a les actes del seminari, són moltes les recomanacions de llibres, webs i documentals que apareixen. Recentment he tingut l’oportunitat de llegir un dels llibres que en el seu moment es van mencionar. Es tracta de ‘No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político‘ de George Lakoff.

Professor de ciència cognitiva i lingüística en la Universitat de California en Berkeley, Lakoff és fundador del Rockridge Institute, institució educativa i d’investigació de caire progressista. Podríem dir que la pregunta des de la qual Lakoff planteja aquest llibre seria: donat que les elits econòmiques i socials són una minoria, i que el gruix de la societat es troba format per la classe mitjana,per què els conservadors guanyen les eleccions? L’estudi, tal com es comenta en el seu pròleg, neix de les derrotes electorals dels demòcrates estadounidencs  davant dels republicans i els consegüents mandats de George W. Bush.

Lakoff planteja l’existència de dues maneres bàsiques de veure el món basades en diferents marcs estructurals cognitius i que s’assenten sobre el model de família. Segons l’autor tindríem, per un costat, la família autoritària i la família protectora.

El primer model de família considera que el món està ple de maldat i que aquesta és inherent a la condició humana. Dins d’aquest model, que és el marc cognitiu dels republicans i a partir del qual ells construeixen la seua visió de la realitat, la figura del pare autoritari és fonamental per a redreçar amb mà dura el comportament inadequat dels seus fills.

En el segon model, el dels demòcrates, el pare -i la mare- entenen el món com un lloc ple de coses bones per a descobrir, i tractaran d’educar els seus fills des de la igualtat, renuncant al càstig físic.

De fet si ens parem a pensar al llarg de la història de la humanitat, i des de diferents àmbits, podem trobar moltíssims exemples d’aquests marcs cogntius. El més obvi potser seria el Déu vengatiu de l’Antic Testament davant del redentor del Nou Testament.

Novament podríem preguntar-nos: i com en la societat actual els conservadors poden seguir guanyat eleccions democràtiques? Lakoff  comenta que és degut a la utilització del llenguatge per part dels conservadors -a més del control de gran part dels mitjans de comunicació en el país-, i el poc treball que, fins ara, han realitzat les corrents demòcrates per actualitzar el seu llenguatge des de posicions tradicionalment defensives i passar a l’ofensiva recuperant els autèntics valors sobre els que es van fundar els Estats Units -recordeu: segle XVIII, il·lustració, llibertat, igualtat, fraternitat…- i que són, essencialment, valors demòcrates.

Us anime a que llegiu el llibre.